La situació real dels estudiants en la
societat de la Informació, l’aplicacióde les TIC a nivell d’aula i el rol docent, la influència de les webs 2.0 o el software educatiu han estat els temes reflexius protagonistes al
llarg del bloc. Però ara bé, no estam obviant-ne un de molt important des de la
vessant educativa afectant a l’infant directament, i que en l’actualitat hauria
de gaudir d’un major poder? Sens dubte, l’agent socialitzador de la família n’és la conclusió. Com trobeu
que és la relació entre família-escola amb les TIC com a eina educativa? Ha
ajudat aquesta eina a la inclusió d’aquests agents? Anem ben encaminats? Què
ens manca per aconseguir-ho?
 |
| Sempre hi ha claretat, només s'ha d'intentar trobar |
En primera instància, davant la
formulació de la qüestió: Com trobeu que
és la relació entre família-escola amb les TIC com a eina educativa? Considero
que el rol que desenvolupa la
família en l’antiguitat i en l’actualitat és diferent, ja que la situació també
ho és, plasmat en l'entrada de segon d'Educació Socioemocional, notant-ne una evolució del concepte.
Per una banda i atenint a la meva
experiència personal, haig d’admetre que quan anava a l’escola, la relació que
establien els meus pares amb els docents era principalment de forma oral i
presencial, encara que també es feia ús del telèfon. Mentre que en l’actualitat, aquests
canals s’han vist augmentats amb la introducció de les noves tecnologies. Des
de la meva perspectiva, això no significa
que les famílies estiguin preparades per
aquesta situació. Situació que també dóna la raó el següent article:
Tot i partint d’aquesta idea, és
evident que les noves tecnologies poden suposar un recurs amb àmplies
avantatges de comunicació per a les famílies i l’escola. Malgrat que considero però, que
el problema realment arriba quan una (o dues) de les parts implicades es senten
incapaces i desarmades d’emprar-les i d’establir unes pautes als seus fills
(natius digitals) per a un ús responsable. Per tant, si les famílies es senten desarmades i impotents davant d’aquesta
situació cada dia més present, qui és el
que ha de donar el primer pas: les famílies o l’escola?
Davant d’aquesta pregunta, em paro a
reflexionar-ho. Ja que per una banda, l’educació dels fills és una temàtica que
abasta i afecta tant a l’escola com a la família i tracta d’arribar-hi és tasca
de les dues. Ja que la formació en la societat que vivim és imprescindible,
tal i com ens verifiquen Mª Carmen Aguilar Ramos i Juan J. Leiva Olivencia “Los profesores recibirán la formación
adicional necesaria para adaptarse al ritmo que marcan las nuevas tecnologías” i “La tarea educadora de la familia ha
sido siempre de vital importancia, (...), requiere un mayor protagonismo por su
participación en el proceso de socialización de los menores (...) y de la que
emerge una nueva necesidad de alfabetización, la tecnológica y virtual” (p.8).
 |
| Esquema conjunt realitzat a classe |
Al trobar-nos en aquesta situació, i responent a la qüestió: Com és la relació entre família i escola? I amb les TIC? He valorat
que tot i així la tecnologia presenta tota una sèrie d’avantatges i de recursos que poden beneficiar a les famílies, més
concretament (sent molt d’ells coneguts per tots nosaltres), i que cal sempre
cal emprar de manera eficient:
atenint a les possibles conseqüències que poden tenir amb elles. Alguns
exemples poden ser la “biblioteca
actualitzada”, Internet, el correu electrònic, els xats o les xarxes socials,
plasmats a diferents lectures: Ventajas i Participación. Per
tot això, fent un feedback, esmentar que el seu origen és summament actual
(tal i com es va demostrar aquí), però això, no implica que les famílies no hagin de
participar-hi, sinó que el que es vol aconseguir és que les tecnologies
afavoreixin un bon vincle, relació i connexió entre els diferents agents que
envolten l’infant: l’escola, la família i la comunitat educativa (Aguilar i
Leiva, 2012), de manera segura i autorregulada. Tret que estic completament d’acord,
pensem en formar una escola activa, oberta a l’entorn, a on tots tinguin veu i
es sentin reconeguts i propers, en el que l’ús d’un canal cohesionat com les
tecnologies pot arribar a ser funcional.
Relacionant-ho amb la temàtica comentada,
dir que he trobat diverses notícies que ens tracten d’apropar al que en moltes
aules succeeix que els docents són els “vigiladors” de la seguretat dels seus
alumnes: Professor vigila i Facebook professor.
Fins al moment, s’ha parlat sobre la
funció i el poder actual de les famílies en relació a les TIC, però ... tampoc
cal oblidar que els docents també hi
tenim molt que fer, no trobeu? Arrel d’això, cal plantejar-nos: Quina
repercussió té la tecnologia de cara als docents? Què podem fer per fomentar
una bona relació entre família-escola i les noves tecnologies?
Sens dubte, com a professionals docents
que serem serà fonamental la formació, així com partir del coneixement sobre els alumnes i els sabers que les famílies
disposen sobre les tecnologies per a continuació, informar-les, fer-les reflexionar, i en tot moment, col·laborant amb
elles. Del que Fernando Trujillo ens parla de cinc nivells, més concretats en
el següent esquema.
 |
| Esquema propi més concret del pla del professorat (Trujillo) |
A simple vista pot semblar un pla ben
senzill d’establir (una relació d’inclusió i cooperació recíproca), però trobo
que en l’actualitat, queda incidir-hi amb una major energia i sense por a l’avanç
prèviament havent fonamentat i per ambdues parts, tal i com he mencionat al
llarg de l’entrada. Del que sens dubte faré com a futura docent, serà el que
estigui en les meves mans. Possiblement, l’inici sigui dificultós i amb traves,
però com solen dir, mai s’ha de deixar
de lluitar, sempre hem de voler anar més enllà. És a dir, cada pedra simbolitzarà estar més
prop de construir la casa, no es tracta, per tant, de voler començar-la pel terrat.
 |
| Cada pedra és un aprenentatge, la casa: el resultat. |
Però tot això, com es veu reflectit en
els infants? Quin és l’ús que en fan
de la tecnologia a l’àmbit familiar? Es plasma
la utilització racional i crítica
de les tecnologies? La conclusió que he pogut extreure segons Graner, mencionat
en la lectura de Ballesta i Cerezo
(2007, p. 136) és que els infants empren
la tecnologia especialment per usos acadèmics, d’oci i entreteniment a la llar. És per aquest motiu que em
preocupa la cohesió i la funcionalitat que se’n pugin fer dels recursos
tecnològics, mancant una “cultura d’utilització de las TIC que potenciïn noves
comunicacions, projectes, relacions i innovacions” (De Pablo, Colás i González,
2010). D’aquest mode s’estan formant a ciutadans alfabetitzats i competents del
segle XXI? D’aquí radica la rellevància de que família, escola i les institucions estiguin unides
per tal d’intentar aconseguir-ho.
Un vídeo real i proper que atribueix
importància a les noves tecnologies a la llar, és el següent, que utilitza
aquesta eina com a via d’apropament amb les persones majors.
En última instància, què en pensen les institucions oficials de la relació
entre família-escola i Tecnologia? Faciliten que aquest canal sigui
transpirable? Si mirem el currículum (pàgines 30 i 33) podrem percebre que s’assenyala
la relació entre família i escola, però en canvi, en relació amb les
tecnologies no se’n és concretada. Fet que també, em va cridar l’atenció quan
en l’assignatura de Família i Escola, es varen explicitar els canals de
comunicació entre aquests dos agents i en ells no figurava la tecnologia. Si
prenguéssim en consideració aquests fets, voldria significar que la tecnologia
pot ser-ne important en la vida de les persones per potenciar les seves
capacitats instrumentals i de domini, però realment a on queden les paraules “família”,
“escola” o “reflexionar críticament”?
Per concloure, el camí està marcat,
depèn de tots nosaltres el voler aconseguir que es conservi i perduri. Amb
això, voldria extrapolar-ho a la tecnologia i a la importància que té en les
nostres vides, tant com a docents com a la família.
 |
| Volar cap a l'horitzó, conservant-se tot el que s'ha viscut |
Alicia
