Tanquem els ulls per un moment i imaginem l’actual societat de la
informació amb els materials didàctics multimèdia o software educatiu dels que
disposem. El fet de fer-ho ens fa ser conscient de que les generacions actuals
inclouen la web 2.0 en totes les seves dimensions amb aquests mecanismes,
veient-se ampliat part del seu PLE. Molts dels materials accessibles pels
infants tenen una gran quantitat de possibilitats
i de limitacions.
En primera instància, cal plantejar-se què
entenem per un software educatiu? Aquesta
qüestió és subjectiva. Amb la intenció de respondre a aquesta demanda he optat
per tractar d’explicar-la al final.
Per aquest motiu, vull tenir com a punt de partida la conferencia de Eva Castelló
(creadora del joc “PIPO”). Atenint a aquesta conferència vaig aprendre que la
realització d’un software és un procés que comporta una gran quantitat d’esforç,
de temps, de reflexió i decisions. Atenint a aquesta nova realitat (i no summament
actual), i des del punt de vista de les limitacions podria afirma que l’abundància d’informació és també
aplicable en el sentit del software educatiu. Per exemple si cerquem en
Internet “Juego educativo infantil”
el nombre de resultats que obtenim són immensos “384.000 resultats”. El que em deixa realment preocupada és que les
dades que confirmen (segons un estudi aparegut en la lectura de Santos Urbina és que els programes educatius orientats realment a infants són únicament un
25%. Aquesta situació em condueix a pensar que els continguts multimèdia
que els infants (i els adults) tenen a l’abast són edutainment. Prenent en consideració aquest article, estic d’acord
que ambdós parts es troben desequilibrades. És més important la qualitat i no la quantitat. Per tal de poder portar a la
pràctica, caldria prendre atenir als
destinataris, a la finalitat i al contingut que volem publicar (Urbina,2000) Tret que ho havia escoltat durant la
conferència, però que malauradament, no s’acaba de complir. El següent vídeo mostra un exemple del edutainment: realitat augmentada.
Davant d’aquesta qüestió, he pogut evidenciar que molts dels softwares
“educatius” haurien de partir de la motivació.
Quina cabuda hi té?Aquests materials estan adequats per a nens o únicament
per adults? És important partir de les necessitats i curiositats dels petits, amb
proves senzilles, lògiques, i estructurades de menor a major dificultat, és a
dir tenint una complexitat cognitiva de les tasques de manera equitativa (Urbina,2000).
Aquest fet em fa recordar que el dimecres passat junt amb unes companyes varem
poder-ne analitzar un, ens adonarem que contenien un excés d’activitats i de
desigual complexitat, imagineu-vos fer-ho un infant.
Una segona limitació és el tractament
dels errors. En moltes ocasions, el fet d’equivocar-se pot suposar
sentiments negatius pels infants. El mode en que alguns dels software
especifiquen la resposta incorrecta o permetre una reiteració d’intents fins
aconseguir el resultat esperat trobo que no els beneficia. Partint d’aquí, dir
que realment seleccionar els continguts que siguin didàctics pels alumnes/nens
davant d’aquest panorama implica posa en marxa moltes habilitats per part de l’adult: detectar, analitzar, contrastar i
executar. D’aquí radica la importància que determinats continguts multimèdia
siguin avaluats i es prengui en
consideració al públic a qui va dirigit. Fa recordar-me el que Montessori deixa
evident “Els infants són com esponges”,
absorbeixen tot el que se lis presenta, tant el positiu com el negatiu.
Òbviament es veu afectat també pel temps i la velocitat de resposta. Amb quina
justificació ho fèiem?
 |
| Per què no volem un món sense controls ni presses? |
En el sentit contrari de les limitacions, trobem les possibilitats dels sistemes a
nivell instrumental, didàctic i de
contingut.
Pel que refereix a nivell instrumental (després de visualitzar
diversos continguts multimèdia) he conclòs que els botons són bastant cridaners, de gran tamany, i en ocasions, es
combinen la sonoritat amb el llenguatge verbal, característiques explicades per
Valverde. (ENLLAÇ) i que es complementa amb “Cuando
se tiene en cuenta los eventos sonoros en esta perspectiva, desde del diseño
hasta la producción y edición final del material, independientemente de la
finalidad, el producto tendrá mayor valoración y al mismo tiempo, tornase más
atractivo y motivador, que puede ser determinante para el suceso del mismo”(Jackson Colares de Silva). Des de la meva perspectiva, el fet que s’inclogui la
veu a l’hora del joc fa que s’activin els processos psicològics bàsics de
l’atenció o la memòria. Prenent en consideració que la lectoescriptura pot suposar en molts de
nens, una passa més endavant en l’aprenentatge. D’aquest mode, s’estarien potenciant
les multialfabetitzacions (destacant-s’hi l’instrumental) al mateix que s’està interconnectat.
L’ús instrumental d’un multimèdia té una relació íntima amb el seu contingut
i comprensió crítica. Amb això, vull dir que a la xarxa els nens troben una
gran quantitat d’informació com pugin ser els hipertexts o els hipermèdia (haig de dir que no n'era conscient que els emprava fins després de llegir les lectures d'aquest tema). Recordo
un dia que em trobava amb una cosina petita, ella va portar l’Ipad, i va
ensenyar-me el funcionament d’un joc. Em va sorprendre la facilitat per accedir,
avançar i saber que necessitava per continuar: clicant en els enllaços i
imatges, reconeixent l’itinerari que devia emprar per continuar. Sense cap mena
de dubte, estava fent ús d’un multimèdia
interactiu (Valverde,J).
 |
| Esquema realitzat conjuntament. conceptes bàsics del multimèdia |
Estem parlant del nivell educatiu que pot reportar un bon software. En
primer lloc, tenint en consideració a Area (2002), ens afirma que a través
d’aquests, els alumnes poden col·laborar
amb i d’altres infants: coneixent les seves possibilitats (teoria
constructivista de Piaget); al mateix temps que es troben en xarxa coneixent les
diferents procediments: l’hipermèdia o hipertext: Integració curricular, necessitats dels infants d’expressar-se i ser
autònoms. D’aquest mode es podrà aconseguir que el que aprenguin sigui significatiu,
partint de l’ajuda de l’adult, fent ús de la Zona de Desenvolupament Proper (ZDP,
Vigotsky) Ho recordeu? Permet retornar a nivells anteriors, havent-hi un feedback en la informació.
Així també, els softwares disposen d’una gran varietat de recursos com
vídeos, imatges o sons en un mateix contingut, no veient-se limitat per l’accés:
ara molts de centres disposen de pissarres digitals o altres tipus de materials.
En aquest moment, em ve al cap els mètodes d’avaluació i els tractaments
dels errors: també l’he incorporat com a possibilitat ja que són materials
que ajuden als infants a evolucionar intrínsecament: permetent l’autocontrol i l’autoavaluació.
En el sens que un programa educatiu, indueixi a la reflexió, a evolucionar. I
si a més, el programa crida l’atenció, resulta senzill d’emprar, orienta cap a
la resposta, és educatiu, està adaptat a l’edat i té en consideració les
capacitats autònomes, reflexives de l’infant podríem arribar a parlar d’un bon software.
 |
| Esquema realitzat conjuntament: consideracions de Software segons Urbina. |
Com a resum, podria considerar-ne un software educatiu aquell que parteix de
les necessitats, motivacions, l’edat dels infants cap a una finalitat d’aprendre
durant la seva execució.
 |
| Esquema propi del concepte software educatiu |
En conclusió, els softwares educatius són una
eina que emprada de manera eficient ens ajuda a créixer i a evolucionar com a
persones. Per lo que sempre li posaré la mirada com a futura docent i pensant
amb i pels infants.
Fins la propera entrada.
Alicia
No hay comentarios:
Publicar un comentario