Ben aviat com les noves tecnologies s’han submergit en les nostres vides
han anat desembocant, evidentment, a una
sèrie de canvis a tots els nivells de la vida. Arrel d’això, i centrant-me en
l’educació, dir que com a futures
docents, no hi haurà cap dubte de que en la nostra formació docent ens hi
acompanyarà, especialment quan parlem a nivell d’aula. La qual situació en serà
molt diferent de la que per exemple, els nostres avis tenien, no creieu?
Amb la intenció de contextualitzar i aprofundir en la temàtica de les noves
tecnologies en l’aula, he trobat adient fer-me les següents qüestions: Quin contrast trobem entre la situació
d’avui dia i la de fa 20 anys? Com són les noves aules amb la introducció a les
tecnologies? Quins recursos disposem en
l’actualitat que ajuden a l’infant a ser una persona competent en el segle XXI?
Com ha repercutit aquests canvis a nivell d’educació? Per tal de parlar sobre la funció docent, m’agradaria recordar-ho amb un
vídeo realitzat a
primer.
En primera instància, tal i com havia exposat línies anteriors, amb el temps tot evoluciona (en ocasions a millor, i d’altres, tot el contrari), i la metodologia docent en té molt per reflexionar-ne. Per tot això, suposo que el que us explicaré a continuació per molts/moltes no serà una novetat però no puc no evidenciar-la amb vosaltres.
Recordo quan estudiava al batxillerat en algunes assignatures empraven les
pissarres digitals com a mode de transcriure els exercicis del llibre a la
pantalla. En aquell moment, sentia que realment podria tenir una lògica i que
seria sinònim d’innovació ja que era
una nova estratègia del mestre perquè tots els alumnes sortíssim a “aprendre”.
Però el veritable problema no era aquest, sinó la finalitat
que al transfons s’hi amagava: el mètode tradicional vinculat a les noves tecnologies.
Possiblement sigui el que hem vist, però des del meu punt de vista, el canvi és clau i les aules en seran un reflex.
 |
|
Amagar la finalitat sota
l'instrument a emprar
|
Les actuals experiències educatives en les aules i en els centres, m’animen a valorar, a lluitar pel repte
educatiu de formar nens competents i alfabetitzats en les noves tecnologies i
en la vida. Exemples com el que ens
proposa la lectura “Experiencias educativas en las aulas del siglo XXI: Innovación con TIC” , “El castillo de la bruja truja, una webquest para educación
infantil y algo más” (p.25) en el que se’ns mostra una proposta d’activitat didàctica
e interactiva en el que els infants descobreixen el món medieval de forma
atractiva, reflexionant i posant en marxa les seves habilitats i mecanismes per
tal d’arribar a acords amb els altres infants fent ús d’ordinadors i pissarres
digitals.
Aquest fet em fa recordar que en febrer començaré les pràctiques amb infants de 3-6, les quals poder
contrastar informació amb l’anterior experiència. Sens dubte serà una vivència inoblidable.
Arribat el moment en que he parlat de pràctiques dir que en l’escoleta on vaig
fer-les les tecnologies no hi era un recurs molt present, però el que sí que és
cert que la tutora, l’emprava cap als pares, i en ocasions, es mostrava als
nens les imatges. És a dir, que era una funció merament instrumental, i no
tenia relació directa amb els discents.
Envers aquesta situació em pregunto: quin és el veritable problema quan
vèiem que els nens d’avui en dia tenen un bon domini (a trets generals) però
després en l’àmbit formal o escola, no es potencia totalment? És degut a una
manca de cohesió entre ambdós àmbits o hi ha altres factors al darrere?
Per tal de contestar aquestes preguntes, què millor que veureu-ho a través
de diferents metodologies constructivistes recents: el T-PACK i ACOT. El T-PACK (Tecnologia, Pedagogia
i Contingut) tracta d’establir en el punt de mira, l’aprenentatge
multidisciplinar que mancava en l’anterior experiència i que en moltes escoles
també trobem: són recursos adequats que pretén integrar les TIC en tres àmbits:
disciplinar partint de la formació
docent, tecnològic i pedagògic. Aquesta realitat necessita d’un temps i d’oportunitats
per a posar-lo en pràctica, i és el que
Jordi Adell, ens posa de manifest en aquest article.
Aquest temps és el que en l’actualitat ens limita a l’hora d’executar segons
quines propostes didàctiques amb els infants. Però, què preferim: temps
destinat en forma d’aprenentatge o rapidesa i escassa assimilació del saber?
Crec que la resposta , des del meu punt de vista és ben clara, temps que emprem
eficientment ens ajudarà a assolir el cinquè nivell de l’ACOT, que ens
reportarà beneficis als infants, ja que es sentiran recolzats en tot moment; i cap a
nosaltres perquè notarem com podem atribuir un sentit lògic i crític a tot el
que fem, proposant nous horitzons i “desafiant les estructures pedagògiques
existents”.
 |
| Esquema realitzat a classe |
Ara que parlem de formació, contingut i pedagogia i, un gran exemple que que
trenca les barreres d’espai-temps i combina Internet amb aprenentatge és “La Caza del
Tesoro”. Aporta un gran ventall d’estratègies: cognitives, crítiques, de
recerca, lògiques, de comprensió, en definitiva, que siguin els protagonistes
indiscutibles, podent crear fins i tot, una sèrie de preguntes, i anar responent-les
en relació a la temàtica seleccionada. Des de la meva experiència no havia
emprat mai aquesta eina, però sens dubte, m’ha agradat molt i estic segura que
l’empraré. Un exemple de la Caça del Tresor el trobem aquí.
 |
| Esquema representatiu de les caceres del tresor |
 |
| Esquema d'elaboració pròpia |
Des de la meva vessant, la tecnologia gaudeix d’una certa claredat, i que
amb notícies
optimistes com que pretenen incloure noves propostes com la creació de pàgines
web o dissenyar jocs amb els infants, sent-ne els protagonistes, resultarien
beneficioses, però el que manca és una bona base i formació des del principi.
No deixant mai de seguir construint-se com a persona.
La tecnologia i la metodologia docent en l’aula conviuen en la mateixa Societat, i haurien d’estar
unides de la mà, a on tots aprenguéssim de tots i amb tots, amb les mateixes
oportunitats de ser que d’estar.
Alicia
No hay comentarios:
Publicar un comentario